Jardí privat al Perelló
Hi ha cases que sembla que sempre hagin estat allà. Aquesta masia al Perelló és una d’elles: pedra vista, teules de color mel i una relació amb el paisatge que no s’inventa es troba, es respecta i es cuida. La rehabilitació de la masia va recuperar l’essència de la construcció tradicional, i el jardí va néixer amb la mateixa voluntat: continuar allò que el lloc ja explicava. El jardí neix d’una premissa clara: no competir amb el que ja existia. Les oliveres centenàries que presidien el terreny han estat el punt de partida de tot. Al seu voltant, una selecció de plantes mediterrànies autòctones teixeix un tapís aromàtic que canvia de textura i color amb les estacions. Romaní, lavanda, farigola, sàlvia, santolina, Phlomis i Ballota conviuen amb Helichrysum i Teucrium en una composició que evoca les brolles del territori densa, plateada, perfumada. Les flors liles de la primavera cedeixen pas al daurat de l’estiu, i l’argentat persisteix tot l’any entre les pedres i la grava. Cada zona del jardí té el seu caràcter. L’entrada, oberta i seca, s’ordena amb arbustives baixes que emmarquen el camí sense obstruir les vistes. Les zones d’ombra sota les oliveres s’han plantat amb espècies que accepten la penombra sense perdre personalitat. Al costat dels murs, la vegetació s’escala en alçada i crea plànols superposats de fullatje i flor. La piscina s’integra en l’entorn com si sempre hi hagués estat: encerclada de vegetació baixa, amb vistes obertes a la serralada boscosa que envolta la propietat. L’espai exterior s’articula entre zones de grava, terrasses pavimentades i volums vegetals que acompanyen sense tancar. Un jardí que s’integra i respira tranquilitat. Que simplement respira.
Arquitectura: Ivan Sánchez
Paisatgisme: Dolors Feu Paisatgisme