Pati interior d’illa a l’eixample, Barcelona
Els Jardins d’Emma neixen des de l’atenció a l’ús quotidià i a la manera com l’espai és habitat. El projecte s’inscriu en un gest silenciós: ordenar sense imposar, acompanyar sense dirigir, deixar que la vida hi passi amb naturalitat. En un entorn urbà dens, la proposta construeix una continuïtat habitable, una infraestructura verda que sosté els usos del dia a dia.
El sistema de jardineres estructura l’espai com una trama clara i contínua. Peces robustes que defineixen límits sense tancar, que organitzen els recorreguts i generen àmbits d’estada sense necessitat de jerarquies rígides. Entre elles, el buit pren forma: zones de joc, espais de pausa, recorreguts que es dilaten o es comprimeixen segons el ritme de qui els travessa. La vegetació es disposa en capes, combinant arbrat i estrat arbustiu per construir un paisatge capaç de generar un major confort climàtic. Les espècies, resistents i adaptades, introdueixen variacions estacionals i una textura canviant que acompanya el pas del temps. Els arbres aporten ombra i verticalitat; l’estrat inferior consolida el sòl i dona continuïtat visual al conjunt.
Els materials reforcen aquesta lectura. El metall de les jardineres, sobri i durador, dialoga amb la vegetació i amb la llum, assumint el pas del temps com a part del projecte. S’estableix així una voluntat de permanència i d’equilibri. Els Jardins d’Emma es defineixen com un suport més que com un objecte: un paisatge que transforma l’espai des de dins, fent-lo més habitable, més proper i més viu.
Arquitectura: Javier Zaldívar Paisatge i Arquitectura
Paisatgisme: Dolors Feu Paisatgisme