Camí del Bosc

Cementiri de Roques Blanques, El Papiol

Hi ha llocs que demanen una escolta diferent. El Camí del Bosc s’endinsa al cor del parc natural de Collserola com qui entra de puntetes en un bosc: amb respecte, amb calma, sabent que la natura ja hi era abans. Els rituals canvien. El que durant generacions va prendre la forma de pedra i marbre troba avui nous camins: la incineració, les cendres retornades a la terra, el desig que el comiat deixi empremta sense deixar cicatriu. El Camí del Bosc i el Jardí de les Papallones responen a aquesta transformació des d’un lloc nou: la bioenginyeria aplicada al paisatge. Una gran terrassa verda acull 1.100 noves sepultures integrades en el paisatge sense imposar-s’hi, fent servir el mur Krainer — un entramat viu de troncs de castanyer inspirat en la lògica dels castors, que construeixen les seves preses amb materials de l’entorn. L’entramat es degrada lentament mentre les plantes arreLen i creixen al seu voltant. El mort nodreix el viu. Una metàfora que en un cementiri no cal explicar — simplement es sent. Al cor d’aquest mur viu neix el Jardí de les Papallones: un ecosistema de brolles mediterrànies — romaní, espígol, santolina, farigola, orenga — on cada espècie ha estat triada per allò que ofereix als pol·linitzadors. Les papallones traçen les seves rutes entre les flors i els noms gravats a la pedra. Un paisatge que no separa la natura del dol, sinó que els posa en diàleg — recordant-nos que tots dos formen part del mateix cicle.